Els camins de la llibertat són inescrutables...
Fa
gairebé trenta anys, a la dècada dels vuitanta, quan la necessitat de valer-me
per mi mateixa em va fer deixar la comoditat que representava el coixí patern,
el capriciós cabdal d’aigües que condueix la meva vida em va acostar a la riba
i vaig submergir-me de ple al, llavors incipient, món de la informàtica.
Aleshores,
els bits de memòria s’emmagatzemaven en senzills disquets de 5 ¼ o en els moderníssims formats 3 ½ d’ultimíssima
generació i ens semblava una autèntica meravella la velocitat d’enregistrament
d’un document de 150 paraules, tenyit de verd sobre negre en un pantalla que
feia pampallugues, transcrit mitjançant un, ara per ara, prehistòric tractament
de textos.
Avui,
davant el meu moderníssim computador – permeteu-me la llicència d’utilitzar
aquesta paraula arcaica que trobo encisadora – vull que tot el que vaig aprendre llavors i
que m’ha ajudat a obrir-me camí, potser molt més que altres coneixements que he
adquirit al llarg de la meva existència, serveixi per facilitar-vos la via per
arribar fins aquí:
No és meravellosa la informàtica?!?!?
Els camins de la llibertat són
inescrutables.
Jo ja he clicat.
Paraula de Gironina.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada